NOVA JUNTA

Presidenta – Sylviane DAHAN

Sota-presidenta – Montserrat VERDENY

Secretaria – Carmen ASENSIO

Comptable – Alfons SORT

Contadora – Montserrat ROMA

 

——————-

Pla de Treball 2018-2019

Element important de continuïtat, el funcionament de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample suposa la gestió d’un espai públic, que fem nostre des del veïnatge organitzat i al qual donem una utilitat social, orientat a la millora del barri i a la convivència dels seus habitants. Això, concretament, vol dir:

• Governar un espai i uns recursos públics (conveni i subvencions).
• Animar l’AVVEE com a entitat consolidada – amb més de 1000 persones associades. que aporten l’autofinançament indispensable mitjançant les seves quotes i sostenen les activitats pròpies de l’Associació.
• Fer de les instal·lacions que l’AVVEE té al seu càrrec un autèntic espai d’entitats, afavorint la col·laboració amb la resta de col·lectius i d’entitats del barri, així com la connexió amb altres espais orientats al servei de la seva gent. El fet de tenir a tocar del nostre local l’Espai de Gent Gran Montserrat Olivella i el PIAD Eixample fa evident aquesta necessitat.
• Enfortir el model d’organització democràtica que representa l’Associació de Veïnes i Veïns. Ens trobem davant de reptes importants que tenen a veure amb les ferides socials que ens han deixat els anys de crisi i amb els dèficits que, en matèria d’equipaments o d’habitatge, patim. Les protestes dels pensionistes, com la gran vaga feminista d’aquest últim 8 de març, anuncien un retorn de les mobilitzacions socials i subratllen la urgència de conjugar els esforços de successives generacions. És hora de posar en valor l’associacionisme com a punt de trobada i expressió dels anhels de la ciutadania, i el seu funcionament estatutari reglat com a garantia de pluralitat, participació, comportament ètic i capacitat d’interlocució amb l’administració.
• Promoure i ampliar les Vocalies i els grups de treball com a connexió amb les problemàtiques i inquietuds del barri i com a vector de l’activisme de l’AVVEE. Sense la força dinamitzadora de les Vocalies, l’Associació esdevindria una estructura merament formal i sense capacitat d’incidència.
• Assegurar el funcionament de la Junta – amb els seus 5 membres elegits cada any, responsables davant l’AVVEE i l’administració – com un veritable equip de treball, en què cadascú assumeix les funcions assignades al seu càrrec.

 

Què farem?

És indiscutible, com dèiem, que l’AVVEE guanyarà en influència al barri i desenvoluparà el seu discurs a mesura que s’afermin les seves Vocalies i se’n formin de noves. En el decurs de l’Assemblea, les diferents Vocalies exposaran els seus plans particulars. S’han presentat 7 projectes.

Podríem dir que hi ha dues grans temàtiques que, d’una manera transversal, centraran la nostra activitat en el proper període: la recuperació de l’espai de la Model i el desenvolupament de les superilles de l’Eixample. La Vocalia d’Urbanisme hi té, lògicament, un paper molt rellevant. Però tota l’Associació s’hi ha d’implicar. Les transformacions que perseguim en matèria mediambiental (zones verdes, reducció del tràfic rodat), pel que fa a equipaments educatius i assistencials, a la preservació del patrimoni arquitectònic i de la memòria democràtica de la ciutat (en relació amb la qual la presó ocupa un lloc destacat) o en matèria d’habitatge social (imprescindible per fer front a l’especulació immobiliària i a la bombolla dels preus dels lloguers que estan foragitant del barri les nostres veïnes i veïns)… requereixen la participació decidida, transversal, de totes les altres vocalies: sanitat, discapacitats, dones, gent gran, educació, drets civils, festes, cultura…

El procés participatiu per dissenyar la transformació de La Model ha començat – amb una notable assistència d’entitats memorialistes, joves arquitectes, gent del barri… El punt de partida continua sent el projecte travat el 2009 amb l’anterior govern municipal, que cal ajustar i actualitzar. El repte és conjugar i fer encaixar el conjunt de necessitats i propostes. En aquest sentit, el punt de vista “generalista” del moviment veïnal, que pretén recollir el conjunt de necessitats del barri i que té també una perspectiva de ciutat, serà molt important per evitar que les legitimes aspiracions de tal o qual col·lectiu s’imposin sobre una equilibrada resposta a les necessitats de l’ interès general.

Pel que fa a “Germanetes”, la conquesta del Institut, primera peça del conjunt d’equipaments previstos en aquest espai, suposa un gran pas endavant i esdevé el vector d’ulteriors i importants transformacions en tot l’entorn. Un centre educatiu com aquest contribuirà poderosament a fer palesa la lògica de la pacificació del carrer Consell de Cent. El mercat de pagès i les activitats que s’hi desenvolupen ja ho han anat perfilant. Ara, es tracta de fer aquest procés irreversible, començant així a “fer superilla” mentre el debat sobre el seu disseny i les seves possibilitats continua, per tal d’aconseguir la indispensable complicitat del veïnatge.

Aquesta pacificació obre un camí de noves connexions socials i culturals, i de millores mediambientals significatives. És per aquí que convé descongestionar el barri, que és molt dens. A “Germanetes” hem de saber conjugar de manera intel·ligent el “desig de verd” i la necessitat d’equipaments per al barri. La complicitat mostrada per l’equip pedagògic de l’Institut permet contemplar un centre educatiu amb sensibilitat ecològica, capaç d’integrar temàtiques com la de l’hort urbà en el seu projecte educatiu. Podem imaginar també sinergies entre els habitatges tutelats per a gent gran (carrer Viladomat) i el Institut, tenint-lo com a vector. Però aquest equipament constitueix una necessitat de primer ordre en un barri molt envellit i que només compta amb la residència Layret (antiga lactància) com residència de titularitat pública. Tindrem també els habitatges de lloguer i l’escola bressol, que s’ubicaria als baixos d’aquest immoble (carrer Borrell). Certament, la crisi d’habitatge social que pateix Barcelona caldrà resoldre-la explorant alhora diferents vies – recuperació de vivendes buides en mans d’entitats bancàries, iniciatives cooperativistes en dret de superfície… Però les promocions de titularitat pública en règim de lloguer són absolutament indispensables, si volem garantir el dret a l’habitatge. I, concretament, si volem evitar que les millores urbanístiques que tant ens costa aconseguir tinguin com a “efecte col·lateral” l’expulsió de les famílies amb rendes més baixes i la “gentrificació” del nostre barri. Mirem amb satisfacció també el treball veïnal de l’hort urbà a l’espai on s’ha desenvolupat el Pla Buits.

No oblidem algunes qüestions pendents com el conveni municipal amb Telefónica i la caserna “provisional” dels bombers al Parc Joan Miró.

Quins serveis donem?

• L’Ateneu, que constitueix una valuosa font de transmissió, d’intercanvi generós de sabers i de serveis entre persones del barri, creant lligams i evitant situacions d’aïllament.
• Assessorament en matèria d’habitatge.
• Dos persones assalariades a mitja jornada (20h setmanals) asseguren l’obertura del local i la recepció, des de les 10h a les 15h i des de les 17h fins a les 20h.
• Coordinadora de la Festa Major – que, més enllà de les activitats culturals i festives pròpiament dites, representa l’embrió d’una àmplia xarxa d’entitats del barri, abraçant totes les facetes de la seva vida social.
• Reunions de Vocalies i grups de treball, oberts a la participació de sòcies i socis, i sempre projectats a l’exterior, abocats al contacte amb el veïnatge i a la col·laboració amb col·lectius afins.
• Un sistema d’informació i de comunicacions, adreçat a les persones associades i al conjunt del veïnatge: revista de l’Associació, pàgina web, xarxes socials…