El Pla de Treball 2017-2018 s’inscriu en la continuïtat de la tasca desenvolupada d’aquests últims anys, que ha permès un creixement de l’Associació i un enfortiment de la seva capacitat d’incidència en les problemàtiques del territori.

Amb la consolidació de l’Espai d’entitats Anna Alabart, l’AVVEE ha mantingut el nombre de sòcies i socis (més de 1.000) i una reactivació potent del seu paper d’Ateneu, a través de la variada oferta de cursets que s’hi imparteixen. Aquesta activitat permet construir vincles de proximitat i un teixit de complicitats sobre els quals s’aferma l’AVVEE, guanyant en credibilitat i capacitat d’interlocució amb l’administració municipal. Optimitzar aquest espai segueix sent, doncs, una línia de treball quotidià de la major importància. En aquest sentit també, una activitat, tradicional i aparentment modesta, com el banc d’intercanvis permet teixir llaços de col·laboració i solidaritat entre el veïnatge, trencant amb la lògica dels intercanvis purament mercantils. La revista, no cal dir-ho, compleix un paper imprescindible de portaveu de l’AVVEE i de vincle entre els seus membres; un paper que necessitem amplificar digitalment, a través de la pàgina web.

La Festa Major constitueix un moment fort de la vida del barri. Gràcies a la diversitat d’entitats i col·lectius que hi participen, és un moment que permet a l’AVVEE articular un eixam de relacions amb la variada realitat associativa del nostre entorn, des dels àmbits de la cultura popular fins al petit comerç, l’educació o el lleure, passant pel jovent. Estem parlant d’unes relacions que van molt més enllà dels actes de la Festa pròpiament dita i que “fan barri”, situant l’AVVEE com a pal de paller i facilitador de sinergies entre els diferents actors que es mouen al territori, tant per construir projectes plegats, per col·laborar o per reivindicar quant amb força i solvència quan s’escaigui.

És indiscutible que l’AVVEE guanya en influència al barri i desenvolupa el seu discurs a mesura que s’afermen les seves vocalies o se’n creen de noves. En el decurs de l’assemblea, exposaran els seus plans particulars.

Podríem dir que hi ha dues grans temàtiques que, d’una manera transversal centraran la nostra activitat en el proper període: la recuperació de l’espai de la Model i el desenvolupament de “Germanetes” en l’òptica de les superilles de l’Eixample.

La Model segueix requerint el nostre esforç reivindicatiu. La data de sortida definitiva de presó, anunciada per al 2017, depèn de l’execució de les obres de les noves instal·lacions penitenciàries (presos preventius i règim obert) a Zona Franca… que encara no han començat. L’enderroc del petit mòdul de règim obert ha estat sobretot simbòlic. La comissió de seguiment que ha de definir el conjunt d’equipaments que haurà d’encabir aquell espai ja s’ha constituït, amb la participació de l’AVVEE, l’eix comercial Nou Eixample, la Fundació Helios Gómez, l’Associació d’antics presos del franquisme, SOS Monuments i APAM – pel que fa a les entitats socials. El punt de partida dels treballs de la comissió serà el projecte travat el 2009 amb l’anterior govern municipal (que preveia mantenir el panòptic i la major part dels braços de la presó, convertint-los en l’aixopluc d’un centre de memòria democràtica i altres equipaments educatius i esportius). El pla permetia guanyar una gran zona verda, esponjant així el barri. Tanmateix, caldrà plantejar alguns canvis. El fet que l’Ajuntament hagi adquirit la franja de 5.000 m2 (30.000 de sostre construïble) a tocar del carrer Nicaragua, que en l’anterior planejament, romanien en mans de la Generalitat, suposa noves possibilitats i nous reptes. La temptació serà gran de deixar-se arrossegar per dinàmiques especulatives, atesa la magnífica ubicació del solar. L’AVVEE defensarà el principi que el sòl públic ha de permetre desenvolupar equipaments públics. ¿Per què no ubicar, per exemple, en aquesta franja la residència de gent gran prevista en el nostre pla i que, per exigències tècniques, requeria un edifici de nova planta – una modificació que ens permetria guanyar espai verd? En qualsevol cas, si en el decurs dels treballs de la comissió es planteja la necessitat d’un nou procés participatiu per resoldre adequadament aquestes qüestions, caldrà: a) reafirmar el punt de partida en l’acord del 2009; b) circumscriure l’objecte del procés; c) plantejar una metodologia i una conducció neutres i rigoroses com les que hi ha hagut en altres punts de la ciutat (“Fem Rambla” a Poblenou o “Gràcia cap a on vas?”) i que han satisfet el veïnat.

Pel que fa a “Germanetes”, la conquesta de l’Institut – tot i arrencar de manera provisional en barracots – suposa un gran pas endavant i esdevé el vector d’ulteriors transformacions molt importants. La connexió necessària entre aquest emplaçament provisional i el solar definitiu, on els alumnes jugaran i on s’obrirà de manera transitòria un espai ciutadà de lleure, ajudarà poderosament a fer palesa la lògica de la pacificació del carrer Consell de Cent. El mercat de pagès i les activitats que es desenvolupen al seu voltant ja ho han anat perfilant. Ara, es tracta de fer aquest procés irreversible, començant així a “fer superilla” mentre el debat sobre el seu disseny i les seves possibilitats continua.

Aquesta pacificació obre un camí de connexions socials i culturals, i de millores mediambientals. És per això que convé descongestionar el barri, que és molt dens. A “Germanetes” hem de saber conjugar de manera intel·ligent el “desig de verd” i la necessitat d’equipaments per al barri. La complicitat mostrada per l’equip pedagògic de l’Institut permet contemplar un centre educatiu amb sensibilitat ecològica, capaç d’integrar temàtiques com la de l’hort urbà en el seu projecte educatiu. Podem imaginar també sinergies entre els habitatges tutelats per a gent gran (carrer Viladomat) i l’Institut, tenint-lo com a vector. Però aquest equipament constitueix una necessitat de primer ordre en un barri molt envellit i que no compta, abans que la residència Layret – ara en obres – torni a obrir, amb cap residència de titularitat pública. Tampoc seria raonable menystenir el projecte d’una promoció d’habitatge de lloguer – modulant, això sí, la idea inicial i ja obsoleta de “pisos per a joves”, i substituint-la per formats més adequats a les actuals necessitats socials -, ni l’escola bressol que s’ubicaria als baixos d’aquest immoble (carrer Borrell). La crisi d’habitatge social que pateix Barcelona caldrà resoldre-la sens dubte explorant alhora diferents vies – recuperació de vivendes buides en mans d’entitats bancàries i especuladors, promocions públiques en règim de lloguer, iniciatives cooperativistes en dret de superfície… – i no pas oposant les unes a les altres. Un debat roman obert sobre la part menys definida dels equipaments de “Germanetes”: “l’equipament educatiu” o “cultural”, previst a l’emplaçament de l’actual Pla Buits. 6/6/2017