El moviment veïnal de Barcelona, del qual forma part la nostra Associació, té una llarga història que es remunta als anys de la lluita democràtica, durant el crepuscle del franquisme. No sempre hem sabut posar en valor nosaltres mateixos el llegat d’aquesta tradició. I tampoc és sorprenent que la majoria del jovent, fins i tot les seves franges amb més inquietuds socials, la desconeguin. Tanmateix, cal dir que la tasca pacient del moviment associatiu ha aconseguit moltes coses. Fins al punt – i no és cap exageració – imprimir a la ciutat bona part de la fesomia que avui té. El moviment veïnal de Barcelona va ser capdavanter en la lluita per les llibertats, fins al punt de fer caure fins a tres alcaldes franquistes. Moltes de les millores socials, d’equipaments, d’infraestructures, de transports… que avui configuren el paisatge de Barcelona són el resultat directe de les mobilitzacions dels barris i de les exigències del seu teixit associatiu.

És innegable, però, que moltes coses han canviat en la nostra societat i al món. I és cert també que les associacions veïnals tradicionals han conegut un fenomen d’envelliment. La dura experiència d’aquests mesos de confinament ho ha posat de relleu, quan hem hagut de constatar que una majoria de les nostres sòcies i socis formava part de les “edats de risc” més directament amenaçades per la pandèmia. Les mesures de l’Estat d’Alarma que hem hagut d’aplicar a l’AVVEE han estat pràcticament les mateixes que eren en vigor als casals de gent gran. Tanmateix, nosaltres no som un casal. Seguim sent una entitat social reivindicativa del barri, oberta al conjunt del seu veïnatge. Alhora, aquestes setmanes han fet evident que aquesta vocació necessita connectar i ser represa “a la seva manera” per una nova generació d’activistes.

Una renovació que necessita, però, conèixer les experiències i conquestes anteriors. Res no comença a partir de zero. A tall d’exemple, després de molts anys de feina, varem aconseguir gestionar un espai municipal, seu de l’Associació, al qual hem donat el nom d’Anna Alabart, destacada acadèmica progressista i persona vinculada estretament a l’AVVEE en l’agitat període en què lluitava per ser legalitzada – i va trigar molt a ser-ho perquè es deia “de l’Esquerra”, i el governador falangista Rodolfo Martín Villa no s’empassava que el nom es referís estrictament a la ubicació geogràfica del nostre barri dins de l’Eixample. De la mateixa manera, el joves del col·lectiu Queix van aconseguir, poc després, fer-se càrrec del local que havia estat anteriorment la Biblioteca Lola Anglada. La gestió d’aquests espais de titularitat municipal representa una conquesta democràtica i un esforç concret de participació de la societat civil, en la mesura que l’associacionisme assumeix la gestió de recursos que pertanyen a la col·lectivitat i els posa al seu servei. Tot plegat ens obliga a funcionar d’una manera reglada, amb un codi ètic i unes normatives. No hi ha una autèntica vida democràtica sense aquests estris.

Cal insistir que l’accés a aquests recursos, després d’anys d’una ubicació precària, de lloguer, d’una entitat com la nostra, representa un avenç per al conjunt de la ciutadania, que veu així reconegut el valor de la seva autoorganització. Últimament, han sorgit molts moviments reivindicatius sobre temes puntuals (mobilitat, contaminació, habitatge…), que sovint s’expressen al marge dels canals habituals del moviment veïnal. Però, gairebé sempre també, recorren a nosaltres per demanar el nostre suport. A través de la Xarxa d’Aliments, hem fet una profitosa experiència de col·laboració , en els moments més durs del confinament.  I és que la continuïtat de la presència al barri, la memòria de les seves transformacions i la capacitat d’interlocució amb l’administració municipal segueixen sent necessàries per a obtenir noves millores. No està de més recordar que, en el seu dia, l’AVVEE va convidar i acollir al seu local els activistes del 15-M quan el moviment va decidir disseminar-se pels barris.

Després d’una pandèmia – que encara cueja amenaçadorament -, vindran temps econòmics i socials molt difícils per a la gent treballadora, per al col·lectius més desafavorits, per al comerç, per als nostres barris en general… Serà fonamental unir esforços, des del món associatiu i els moviments socials, per fer-hi front amb un esperit solidari. L’AVVEE està decidida a contribuir a aquesta necessària mobilització de voluntats i d’intel·ligència col·lectiva, fidel a les seves senyes d’identitat com a entitat oberta, respectuosa de la diversitat d’opinions democràtiques, inclusiva. La seva Junta, renovada anualment en Assemblea i responsable jurídicament de l’entitat, es reuneix cada quinze dies i és oberta a la participació de sòcies i socis que hi vulguin exposar qualsevol qüestió. Fins i tot qualsevol persona que no pertanyi a l’Associació pot demanar ser-hi rebuda. No cal dir fins a quin punt l’arribada de noves forces, de noves propostes de treball i iniciatives serà benvinguda.

L’AVVEE necessita la incorporació d’un relleu generacional per prosseguir la seva tasca al servei de l’Esquerra de l’Eixample.

Sylviane DAHAN – 16/07/2020