Aquest cop va de debò. La presó Model tancarà i l’ampli solar que ara ocupa quedarà alliberat, disponible per a usos ciutadans. Vet aquí una llarga reivindicació veïnal, que forma part de l’ADN i la història de la nostra Associació.
Però, totes i tos en som conscients, només acabar de celebrar aquesta fita a principis d’estiu, s’obrirà una etapa plena de reptes, possibilitats i exigències per al veïnatge de l’Esquerra de l’Eixample. La reivindicació de l’espai de la Model sempre ha estat vinculada a la demanda de tot un seguit d’equipaments -educatius, assistencials, culturals, de lleure… – dels quals el nostre barri n’ha patit llargament el dèficit. Un cop alliberat l’espai, cal que el fem nostre.
El disseny general d’aquests equipaments ja fa temps que ha estat plantejat des del moviment veïnal, començant per la reivindicació d’un memorial democràtic que preservi elements arquitectònics rellevants de la presó – i joies ocultes, com la Capella Gitana. La ciutat no pot oblidar el seu passat de sofriments, injustícies i lluita esperançada per la llibertat, indissociable de la silueta de la Model. No hi ha futur sense consciència del passat.
Les mateixes urgències socials del barri ens estan dictant ja determinades prioritats. La Mafalda, emblema de la nostra reivindicació de l’Institut de Germanetes, es planta ara davant la Model per exigir una resposta a les demandes de places escolars en el circuit de l’ensenyament públic.
Però també haurem de tenir capacitat de proposta per fer front a les amenaces especulatives que no mancaran d’aparèixer. ¿Què esdevindran els 5.000 m2 – 30.000 construïbles – de la franja a tocar del carrer Nicaragua? El barri i la ciutat estan patint encara els estralls de l’esclat de la bombolla immobiliària… i ja en tenim una altra en marxa, amb una tendència a l’alça dels preus dels lloguers que està expulsant veïnes i veïns amb rendes modestes. És imperatiu que l’Ajuntament promogui habitatge social, de lloguer i assequible. Que combini, si s’escau, iniciatives constructives pròpies i col·laboració amb projectes cooperatius i altres formes no especulatives d’accés a l’habitatge. Aquest serà sens dubte un dels reptes més difícils que haurem d’entomar.
Per tant, gaudim d’una primera conquesta… i preparem-nos per a fer-la fructificar. Endavant, que se’ns gira feina!
Comments are closed.