En els inicis de l’Associació, les parròquies, Sant Josep Oriol i Sant Isidor, van cedir els espais per donar resguard a dues iniciatives veïnals que acabarien per reunir-se. En una de les assemblees, se’ls va ocórrer el nom d’ Associació de Veïns de l’ Esquerra de l’Eixample.

L’ Associació es va crear formalment el 27 de gener de 1975, impulsada per una seixantena de persones, que estaven disposades a reivindicar les millores que calien al barri: “L’Escorxador fora”, “Volem el Xalet per al barri”, l’ actual Centre Cívic Casa Golferichs.

Martín Villa, el governador Civil, va denegar el reconeixement legal de l’Associació.

La denegació del governador va fer que es busqués cobertura legal. Amics de la Ciutat va oferir la possibilitat de constituir-nos en la comissió del barri Esquerra de l’Eixample.

El febrer del 1976, a la Sala Villarroel, es va celebrar la primera assemblea de veïns, presidida per Josep Mas i Sala, que esdevenia així la primera persona que representava públicament l’ Associació de Veïns.

Jordi Ligüerre va ser el primer president de l’ Associació.

El 15 d’octubre de 1976 es va llogar el primer local, però van haver de signar el contracte Amics de la Ciutat perquè l’ Associació encara no estava legalitzada.

Ens sumem a la mobilització per salvar el “Xalet” un possible equipament per al barri.

S’aconsegueix la legalització de l’ Associació, el febrer del 1978, fet que va acabar amb la situació de provisionalitat legal.

S’edita el primer número del butlletí “La Veu de l’ Esquerra de
l’Eixample” en forma de tríptics per a informació dels associats i, també, del veïnat.

Es col·labora amb el Congrés de Cultura Catalana en l’organització de la Setmana de Cultura Catalana a l’ Esquerra de l’ Eixample.

Recuperació de la celebració de La Festa Major de l’ Esquerra de l’Eixample.

S’inaugura la residència Francesc Layret, coneguda com “La Lactància”, com a residència mixta d’avis del barri.

La Lactància municipal es creà (1910) per ajudar a la dona treballadora (barri, el nostre, de moltes fàbriques tèxtils) i també la dona sense recursos econòmics per criar als fills nous nats.

Recuperació de la Casa Golferichs, dita Xalet, com a Centre Cívic per al barri. En els seus inicis, estava destinat als joves amb diferents seccions: jocs de simulació, trencaclosques, música, sala d’ordinadors, plàstica i d’altres activitats.

S’inicia una experiència pionera a la ciutat de Barcelona; es crea el primer Banc del Temps amb el nom de Intercanvi de feines i serveis. És una plataforma d’acció que soluciona necessitats puntuals sense haver de desprendre diners: l’ intercanvi es fa amb serveis recíprocs que es poden prestar quan hom disposa del temps necessari.

Els veïns obtenen una victòria: l’Ajuntament renuncia a concedir el permís per a la construcció d’un bloc d’oficines en el triangle comprès entre Avda. De Sàrria – Londres – Urgell.

Ampliació del nom de l’associació, a partir del 17 de setembre, s’identifica com ASSOCIACIÓ DE VEÏNS i VEÏNES.

S’inicia la campanya de l’AIGUA. Es demana que el rebut de l’aigua recuperi el preu del m3 d’aigua als valors de l’any 1990, afegint-hi l’IPC.

Es recullen més de 2.000 signatures en demanda d’un futur passeig d’Aragó, l’actual Avda. Roma.

Ens instal·lem a l’actual seu de l’Associació; Avda. Roma, 139, baixos.

S’amplien els cursets i tallers amb professors i professores, voluntaris, provinents del Banc d’Intercanvi de Serveis i de CONEX.

Es recullen signatures, tot demanant que no s’enderroqui l’Editorial Sopena i s’hi faci un equipament per al barri, servant la façana.

Ens interessem per l’espai on hi havia hagut una església i el convent de les Germanetes dels Pobres – c/ Comte de Borrell- Consell de Cent.

Per indicació de la FAVB ens adherim al Banc d’ Aliments per ajudar amb queviures a les famílies que passen per una situació econòmica precària. Actualment, ja no ho fem perquè una església evangelista fa aquesta funció.

Es realitza una recollida de signatures, s’escriu una carta demanant informació del solar denominat “Germanetes dels Pobres”, adreçada a les Germanetes dels Pobres, al Batlle de Barcelona, al Regidor del Districte, al Conseller de Benestar Social i a l’Arquebisbe de Barcelona, amb còpia als mitjans de comunicació.

Es fa una concentració, cada dimecres, davant l’entrada del C/ Comte de Borrell en contra que el solar de “Les Germanetes” es vengués per fer-hi equipaments privats.

Es recupera l’espai, on, fins ara, s’ubicaven les dependències de les Germanetes dels Pobres. El sòl, de més de 8.200 m2, està qualificat una part d’habitatge i l’altre d’equipaments públics.

Durant un seguit d’anys, cada dilluns darrer de mes, a dos quarts de nou, ens anem a manifestar davant de la presó Model, tot demanant que aquests terrenys siguin equipaments socials i públics per al barri.

La Vocalia de Sanitat recull 9.193 signatures, lideren diverses manifestacions, recollida i tramesa de reclamacions al Síndic de Greuges, reunions amb representants del Consorci Sanitari de Barcelona, cartes a diversos partits polítics perquè el CAP del carrer Rosselló sigui un espai d’atenció a la Gent Gran; i s’hi mantingui una unitat d’atenciómèdica per a les persones d’edat avançada, amb incapacitat física o dependència funcional, fet que s’aconsegueix.

S’inicia la campanya de recollida de cartes signades per reivindicar que els usos dels terrenys de la presó Model es destini a la construcció d’equipaments socials i públics per al barri, principalment.

Es tanca la campanya de la recollida de cartes signades pels usos dels terrenys de la presó Model. Se’n recullen 11.200 cartes, signades pels veïns i veïnes, adreçades a l’alcalde Joan Clos, i el mateix nombre de cartes, adreçades al president de la Generalitat, l’honorable Sr. Pasqual Maragall, reivindicant que l’espai que ocupa la Model sigui destinat, en la seva totalitat, per construir equipaments públics.

L’espai del CAP del carrer Rosselló s’obté com a Espai per a la Gent Gran.

Participem en la comissió de seguiment dels usos dels terrenys de la presó Model.

Ens adherim a la Plataforma L’AVE pel Litoral, els proporcionem l’espai per reunir-se cada dilluns a les 20 del vespre i assistim a les manifestacions en el decurs d’aquesta lluita.

Celebració de 30 anys, continuats, treballant per al Barri de l’Esquerra de l’Eixample.

La Vocalia de Dones de l’Esquerra de l’Eixample guanyadora 1er. Premi 25 de novembre