Benvingudes al concert amb què, tradicionalment, acabem la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample. Una Festa que, enguany, ha estat un èxit de participació. Gràcies a totes i tots vosaltres! I gràcies a l’esforç de totes les entitats que hi han col·laborat!

En uns moments tan difícils com els que viuen el nostre país i la seva gent, la Festa Major esdevé un espai de trobada, de reivindicació social i mediambiental, de cultura popular, de gaudi compartit, de convivència i de solidaritat. Un espai més necessari que mai.

I aquests són els valors del nostre moviment veïnal. Per això portem la Festa als espais públics que el barri ha anat conquerint o que aspira fer seus: des dels Centres Cívics i el poliesportiu, des de Lola Anglada i Germanetes… fins a la Model o la futura Rambla del barri.

I ho fem, fidels a la nostra gent i amb el cor obert al món. Perquè el nostre cor batega amb els pobles d’Haití i de Síria, amb els milers de refugiats que truquen a les portes d’Europa. I batega d’orgull amb les companyes que han navegat fins a Palestina sota el pavelló de la fraternitat.

Deixeu-me fer un esment especial al col·lectiu organitzador de la Festa de la Diversitat en favor dels refugiats LGTBI.

Solidaritat… Vet aquí perquè hem triat, com a cartell de la Festa, la pintura d’un artista senegalès. No volem tancar els ulls davant la difícil situació dels anomenats «manters», que són també els nostres conciutadans. I, quan tanquem els ulls, és per somniar un país nou, més acollidor i més just.

Voldria acabar presentant l’acte d’aquest vespre. És un concert que pretén mantenir encesa la flama de la denúncia i de l’esperança. Les brutalitats masclistes segueixen causant mort i dolor entre les dones. Les desigualtats i la pobresa anul·len l’autonomia de les nostres vides. Cada any, milers de nenes i dones són víctimes de tracta o es veuen abocades a la prostitució.

Per això estem recollint signatures contra el turisme sexual. I, el proper 19 de novembre, en el marc del Dia contra les violències vers les dones, organitzarem un acte posant el focus sobre els homes que creuen tenir el dret de comprar el cos d’una dona. Perquè aquest antic privilegi segueix barrant-nos el pas cap a una societat realment igualitària i democràtica.

Però som dempeus! Al final del concert, encendrem espelmes en record de les nostres germanes. I cantarem una vella cançó, un himne sorgit d’una lluita històrica de les treballadores americanes, que resumeix els anhels d’alliberament i dignitat de totes les dones: «Pa i Roses».

Però, com deia una altra americana, la llibertària Emma Goldman, «Si no hi ha ball, aquesta no és la meva revolució». I, sense música, no hi ha ball, ni vida.

Us demano, doncs, d’acollir amb tota la tendresa i admiració que es mereixen les nostres amigues BIG MAMA i MARION SISTER. Benvingudes a casa vostra.